CUIDEM LA NOSTRA SALUT MENTAL

Soc activista d'Obertament des de l'any 2015. I me'n sento molt orgullosa de formar part d'aquesta gran família que som tot els activistes i tècnics que hi treballen.

I vull aprofitar per felicitar per aquests 10 anys de vida.

I que en siguin molts més, perquè sens dubte, encara queda molta feina a fer en aquesta societat.

Després vaig conèixer i tenir càrrecs en dues entitats de salut mental en 1a persona (no diré noms, però qui em coneix ja ho sap quines són).

Crec que cal fer una reflexió profunda sobre les entitats de salut mental i les persones que hi pertanyen i en formen part.

És molt trist, però he de dir-ho perquè cal que tots hi reflexionem: treballar amb persones dèspotes, treballar amb persones que no entenen que ets massa sensible ... Et mina la teva salut mental i el pitjor de tot és que una fi d'any de matinada em van haver d'assistir el SEM i Policia Local perquè ja no podia més i volia suïcidar-me.

Aquest any he perdut totalment la meva salut mental i quan dic totalment és totalment...

De desembre de l'any passat a febrer d'aquest any he treballat en una entitat que ajuda a les persones amb addiccions (droga, alcohol, ludopatia) i dona consol a les famílies.

Però una vegada més, quan no estàs bé, quan no valoren la teva feina, el teu esforç, quan et sents un 0 a l'esquerra, el més fàcil i ràpid és fotre't fora d'una puntada al c...

I això, evidentment afecta la teva salut mental.

En aquest any, he tingut idees suïcides també perquè ja no podia més suportant tant dolor i patiment.

Però ets aquí, que de sobte t'arriba un àngel per rescatar-te de la mort...

Un àngel molt especial... una persona molt estimada, reconeguda, admirada d'aquest país i coneguda per tothom ... Un 'famós' que encara no coneixia Obertament quan es va fer la campanya "Es busca famós" fa 9 anys...

Ha conegut Obertament gràcies a mi, perquè jo n'hi he parlat.
No, ell no ha donat la cara per Obertament, sinó parlant de la seva experiència en un llibre.

És un valent!

Quan vaig acabar de llegir el seu llibre no podia parar de plorar ...

Li vaig fer un feedback de què m'havia fet sentir llegint el seu llibre, em va 'tocar' profundament. I em vaig veure reflectida en moltes coses que explicava en el seu llibre.

Em va donar el seu telèfon i em va dir ' truca'm quan vulguis' ...

Em vaig quedar impressionada!

No diré el teu nom, no diré qui és, ni tampoc diré el nom del llibre ... Però pensant només una mica segurament tothom sap qui és... només vull dir-li que GRÀCIES per la teva amistat, perquè has estat la meva llum per no suïcidar-me i tirar-me per un pont quan ja no podia aguantar més patiment i dolor, només vull dir-te que t'estimo, que t'estimaré per sempre més, que tinc unes ganes boges de veure't i donar-te una abraçada immensa i poder col·laborar junts x la salut mental, perquè els dos podem parlar des de la 1a persona i ajudar a moltes persones que encara no s'atreveixen a donar la cara.