Doble opressió: El testimoni de la Carme

Amb els anys he vist que separar-me, per mi, també ha estat una alliberació de maltractament psicol·lògic. Frases com: "Tu fes el que et dic i aniràs bé", " Si et vols morir fes ho d'una puta vegada i estarem tots més bé", "Sembla que no hagis estudiat" (quan el meu ex no tenia ni el graduat escolar).....et fan perdre molta autoestima!

I l'últim que no m'esperava del meu ex és que va utilitzar la meva enfermetat a l'hora de la separació. Dues frases que recordaré tota la vida són: "Tu mateixa, si anem a judici et pendré la nena, recorda que tens una malaltia mental" i "Estigues calladeta que així estàs més maca".

La meva il·lusió a la vida sempre havia estat ser mare. I durant anys m'ho va negar perquè em deia: "Tu no ets capaç de cuidar un fill". Avui puc dir que em vaig separar el 2004 quan la meva filla tenia 4 anys i ara en té 17 i mai ningú podrà dir que no he cuidat de la meva filla!

Llegeix els testimonis complets de les activistes que han escrit sobre aquesta doble opressió: