Estigma en l'entorn més proper

Hola, em dic Montse i tinc 37 anys. Sóc activista de lluita contra l'estigma desde l'any 2015 i des de fa 5 mesos tinc una relació sentimental amb un altre activista. Tots dos tenim experiència en primera persona en salut mental.

Des de fa uns dies, la meva parella està ingressada per una recaiguda, la desena des que fa uns 25 anys se li va diagnosticar el problema de salut mental.

I en aquests dies tmb he pogut constatar, malauradament, que no fa falta anar gaire lluny per topar-te amb gent del teu voltant que estigmatitza les persones amb un transtorn com el que pateix la meva parella. S'evidencia així, doncs, a partir del teu entorn més proper, que els activistes encara tenim molta feina a fer per tal d'erradicar l'estigma.

Sóc una persona amb molt "aguante", m'empasso les coses, me les callo fins que esclato. I he aguantat molt durant uns dies fins que he esclatat i això m'ha comportat una forta crisi nerviosa. Quan et toquen el que més estimes, que és la teva parella, i et diuen "vigila", " fes-me cas, deixa'l, abandona'l", doncs us podeu imaginar el mal que fa i l'elevat nivell d' indignació que tinc.

M'agradaria que aquestes persones properes a mi que estigmatitzen la meva parella poguessin posar-se a la seva pell i se n'adonessin del mal que fa l'estigma... potser aquesta seria l'única manera de què cambiessin la seva manera de pensar... altra manera no se m'acut per fer-los canviar d'opinió.