Quan la família t'estigmatitza

La família hauria de ser el nucli més segur i afectuós però malauradament no és aixi en molts casos... i us vull avui parlar de la meva experiència.

La meva tieta es diu Eurídice. Per bé o per mal només la veig un dia a l'any, quan ens trobem part de la família que podem veure'ns i compartir unes hores un àpat en una ciutat costera catalana... Però sempre aprofita aquest dia per fer mal, jo sempre he callat i aguantat, cosa que està mal feta. Quan ens diuen coses greus hem de parlar i defensar-nos, però si no he dit res ha estat perquè, per exemple, aquesta darrera vegada, estava el meu nebot més gran davant meu.

La meva tieta li va dir al meu nebot més gran (que ara té 11 anys) davant meu que jo era un "defecte de naixement".

A mi, el que pensi la meva tia de mi, simplement, me la bufa... o no, per mi, des d'aquell dia, és una bruixa. Però el que realment em preocupa és el pensament (i sentiment) que tenen cap a mi els meus nebots arran del que els va dir la seva iaia sobre mi... Ara que esta tant de moda la paraula "adoctrinar", doncs crec que la meva tia està adoctrinant els seus nets perquè els petits creixin estigmatitzant-me i discriminant-me. Per sort, però, he pogut comprobar aquest any que els nens m'estimen molt i em regalen el seu somriure encara que em vegin només un dia a l'any i que no fan cas de la mala influència de la meva tia.

Montse