Avui Facebook m’ha recordat un post de fa un any en el qual hi havia una notícia que deia que les mares d'una escola se n'alegraven, per un grup de WhatsApp, que haguessin fet fora de l'escola un nen amb síndrome d'Asperger...
No sóc una mare d'un nen amb Asperger, sinó una noia de 38 anys diagnosticada fa 4 anys amb aquesta síndrome i vull explicar-vos la meva experiència:
Fa uns anys a la classe una companya va dir davant de la resta de companys i de la mestra que ella no volia treballar amb mi perquè no participava activament de les activitats de classe, però el que ella no sabia és que jo tenia sindrome d'Asperger. Li vaig dir després, per WhatsApp, en aquell moment em vaig mantenir callada, com segur que també devia fer-ho el nen protagonista de la notícia.
Els anys, però, que porto d'experiència en l'activisme m'han ensenyat moltes coses i sobretot m'han ensenyat a no callar.
Fa un any que sóc monitora titulada. Treure'm el carnet m’ha costat moltes llàgrimes, molt esforç, molts dies en què sortia de classe deprimida, enfonsada, amb ganes de deixar-ho estar, per no patir més. Però també contenta perquè tenia la gran majoria de companyes molt sensibles a la meva situació (al cap de pocs dies de conviure els vaig dir el què em passava). Ara sí, ja no callava, ja explicava clarament què em passava. Perquè és quelcom que he après amb Obertament: a donar la cara, amb noms i cognoms, amb foto. NO, NO TINC POR! Si algú en té són els covards que discriminen les persones per qualsevol raó (no només per un problema de salut mental), com per exemple aquestes mares del grup de WhatsApp que se n'alegraven, que haguessin expulsat de l'escola un nen amb síndrome d'Asperger. Ho van fer per WhatsApp... més fàcil, més cómode. Em pregunto: li haurien dit a la mare d'aquest nen, cara a cara, a l'escola? Jo crec sincerament que no.
Per què és important dir-ho? Per què és important parlar? Doncs en primer lloc perquè t'alliberes, fas un acte d'amor amb tú mateix/a, i després perquè els altres amb qui convivim han de saber qui som, com sóm, què ens passa. Així que, com diu el lema de la campanya d'aquest any: quan no sàpigues de què parlar, PARLA ?
Montse
Cargando, un momento, por favor