El bullying verbal

Sóc la Montse, de 39 anys i activista d'Obertament des de 2015. Actualment estic passant un mal moment a la meva vida, se m'han ajuntat molts problemes i preocupacions i sembla que no pugui veure la llum al final del túnel. 

Estic diagnosticada de síndrome d'Asperger... heu vist aquell documental de TV3 'Peixos d'aigua dolça (en aigua salada)' ? Les persones amb Asperger 'funcionem' d'una altra manera, entenem el món d'una altra manera, i ens costen molt les relacions socials i la comunicació. Encara ara, avui en dia hi ha molt desconeixement sobre aquest trastorn, molta gent el considera una malaltia quan NO ho és.

En el meu entorn més pròxim, i amb qui he de treballar colze a colze dia a dia no entenen que jo tinc una altra manera d'entendre i percebre el món, no entenen moltes vegades certes actituds o comportaments meus... i a causa d'això m'han fet un buylling verbal brutal, que gairebé m'ha fet prendre la decisió de tirar la tovallola i abandonar-ho tot... Actualment estic bordejant una depressió, després de passar per forts episodis de crisis d'ansietat i angoixa. I m'estic plantejant la necessitat o no de tornar al psiquiatra perquè m'ajudi a sortir del pou en el qual em trobo actualment submergida.

Realment quan passes per un episodi així a la teva vida et preguntes si val la pena continuar, et planteges que potser has de ser una mica egoista i deixar allò que et fa mal i que et tortura, et planteges si no has de deixar-ho tot i dedicar-te al teu propi benestar físic i emocional. I et fa pena, molta pena, que acabis així per culpa de terceres persones. Gent que moltes vegades està molt pitjor que tu, i que no enten el teu trastorn i per tant, en comptes d'ajudar-te, encara t'enfonsen més i més.

Gràcies per llegir-me i fins la propera...