L'altra realitat de l'autisme

Sovint, massa sovint, ens enfoquem en els aspectes negatius de les dificultats, del que hem de viure. Però i si canviéssim el xip? Tenim tantes coses a agrair i no ens n’adonem...

He d'agrair a l'autisme moltes coses. Haver conegut persones com la Raquel, una de les meves millors amigues i amb qui estic més unida que mai. Haver participat, també, el passat 11 de juliol en un programa a Radio Salt fet íntegrament per persones amb discapacitat, debatre sobre l'estigma dels trastorns mentals i parlar sobre l'entitat Obertament. Haver participat en dos programes de Barra Lliure de Canal Taronja amb la Pilar Goñi de presentadora. Formar part d'una entitat com és Activament i ser-ne vocal territorial des de març de 2018. Participar en els esmorzars amb periodistes d'Obertament i formar part de l'equip de sensibilització d'Obertament, amb el qual anem a les universitats a explicar el nostre testimoni.

També he tingut l’oportunitat de participar a una entrevista que la Marta Campo em va fer per la seva associació i sortir en el llibre ESTIGMA junt amb altres companys. He presentat la meva entitat en varis actes quan sorgeix l'ocasió, participat com a conferenciant quan em demanen o quan volen que expliqui la meva experiència a la ciutadania...

Tot això em fa molt feliç, m'omple de vida i apaivaga el dolor que provoca sentir-se, com m’ha passat tantes vegades, incompresa, sola, trista...

Sovint, massa sovint, i l’altre dia a la televisió en vam poder veure un exemple, s'utilitza la paraula 'autista' per definir una persona que no escolta, aïllada del món, que no té contacte amb la realitat que l'envolta. Jo, que tinc un diagnòstic amb autisme, he pogut fer i faig tot el que us acabo d’explicar. Creieu, ara, que aquesta paraula defineix el que pretenen explicar la gent que en fa un mal ús?