No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.
Soc activista d'Obertament des de l'any 2015. I me'n sento molt orgullosa de formar part d'aquesta gran família que som tot els activistes i tècnics que hi treballen.I vull aprofitar per felicitar per aquests 10 anys de vida.I que en siguin molts més, perquè sens dubte, encara queda molta feina a fer en aquesta societat.
Superar el passat... El 2020 va ser un any que tots voldríem oblidar, la pandèmia del covid ha afectat a tothom sense excepció, però sobretot a les persones que pateixen/patim una malaltia o trastorn mental.
Jo mentre visqui seguiré parlant d'Asperger, d’empoderament i treballant des d’Activament i Obertament.
Tot això em fa molt feliç, m'omple de vida i apaivaga el dolor que provoca sentir-se, com m’ha passat tantes vegades, incompresa, sola, trista...
Encara ara, avui en dia hi ha molt desconeixement sobre el trastorn d'Asperger i molta gent el considera una malaltia quan NO ho és.
"Avui uns quants companys m’han felicitat pel dia de l'autisme i jo em pregunto: l'autisme és motiu de celebració? Jo crec que no hauria de ser-ho, almenys mentre no s’eradiqui l'estigma i la discriminació que encara hi ha a la societat vers els qui patim aquest trastorn."
Ara sí, ja no callava, ja explicava clarament què em passava. Perquè és quelcom que he après amb l'activisme: sobretot, a no callar.
La família hauria de ser el nucli més segur i afectuós però malauradament no és aixi en molts casos... i us vull avui parlar de la meva experiència.
Además de sufir un trastorno mental, también he sufrido violencia en el ámbito familiar (una agresión física) y numerosos abusos sexuales desde los 15 años...
M'agradaria que aquestes persones properes a mi que estigmatitzen la meva parella poguessin posar-se a la seva pell i se n'adonessin del mal que fa l'estigma...
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
"Fui a un centro de salud mental, atravesando un episodio de depresión mayor. Me encontré un cartel con consejos de autoayuda que decía “Sé positivo”. Claro, como si encontrarse mal dependiera de uno mismo, ¿no?"
"L'altre dia li vaig comentar el que em passava a una companya i em va comentar que ella creia que abans de poder accedir a treballar a una escola de mestra i/o educadora tots hauríem de pasar un examen psicològic."
Cargando, un momento, por favor
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
