No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.
#NiHistèriquesNiSilenciades Que es vegin en el dret d’opinar sobre la meva vida, sense demana’ls-hi, és el que més em crispa. Però no us enganyo: em crispa ara, que sóc més forta.
Lo que más me duele es que se hable de una cosa que no se ha vivido y que se dé por supuesto que la gente que tenemos una depresión no salimos de ella porque no queremos, porque no nos esforzamos.
Les persones coneixedores del meu trastorn mental van remar a favor del fet de voler viure sola la maternitat. Però sempre hi van haver les que es creien en el dret d’aconsellar. “Vols dir que no és egoïsta tenir un fill i passar-li la teva enfermetat?”, “No t’estàs complicant la vida amb tot el que tu tens?”.
"Com jo tenia bons coneixements, em vaig presentar com a candidat al lloc de treball. Quan ho van saber les monitores del club social, em van preguntar si era una broma meva. Jo volia treballar, no estava de broma."
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
"L'altre dia li vaig comentar el que em passava a una companya i em va comentar que ella creia que abans de poder accedir a treballar a una escola de mestra i/o educadora tots hauríem de pasar un examen psicològic."
Cargando, un momento, por favor
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
