No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.
De vegades algú et treu a passejar dins la gàbia. I et mostra als altres. I et sents protegit. Però estàs exposat.
I perquè també em posen els companys i germans, companyes i germanes que van recollint les meves plomes per entendre'm. No us preocupeu, sense les vostres plomes jo tampoc podria volar ni cremar.
Tinc ganes d'estar per Terrassa, on m'han passat moltes coses dolentes però on se'n poden fer de molt boniques. I serà gràcies al que jo em cuidi que les poguem fer possibles. Amb calma. Cuidant-me i cuidant-nos.
Perquè ens acabem creient les mateixes mentides: Passar-ho bé, corre que has de tornar a treballar, vaig molt liat com per plorar tot el dia... I després, a correcuita, vinga quedar a fer cerveses (com no!) i xerrar, o xerrar i fer cerveses, no ho sé.
"Com jo tenia bons coneixements, em vaig presentar com a candidat al lloc de treball. Quan ho van saber les monitores del club social, em van preguntar si era una broma meva. Jo volia treballar, no estava de broma."
"Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més."
"Fui a un centro de salud mental, atravesando un episodio de depresión mayor. Me encontré un cartel con consejos de autoayuda que decía “Sé positivo”. Claro, como si encontrarse mal dependiera de uno mismo, ¿no?"
Cargando, un momento, por favor