No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.
Voldria explicar com em sento cada vegada que em canvien de metge, de psicòleg sobretot...
L'únic que em van fer sentir, tan professionals com familiars, és una vergonya enorme i un sentiment de culpabilitat gegant.
He anat fent entrevistes i en elles em preguntaven el motiu de finalització. He hagut de mentir i dir que és per altres temes. M'és impossible, en aquesta societat plena de prejudicis, poder explicar el que em va passar sense que em jutgin.
Per culpa d'aquesta desinformació encara costa més. No interessa escoltar-ho i s'ho treuen de sobre ràpidament. No hi ha educació en Salut Mental. Ni informació. Potser, si jo no tingués aquest diagnòstic tampoc en sabria res. És una pena.
"L'altre dia li vaig comentar el que em passava a una companya i em va comentar que ella creia que abans de poder accedir a treballar a una escola de mestra i/o educadora tots hauríem de pasar un examen psicològic."
"Com jo tenia bons coneixements, em vaig presentar com a candidat al lloc de treball. Quan ho van saber les monitores del club social, em van preguntar si era una broma meva. Jo volia treballar, no estava de broma."
"Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més."
Cargando, un momento, por favor
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
