No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.
Entre tots hem d'aconseguir frenar l’estigma que hi ha en tots els àmbits, fins i tot el sanitari.
Tot i aquestes dificultats i, a vegades gràcies a aquestes, he aconseguit algunes metes. Vaig obtenir Menció d’Honor a Batxillerat per les bones notes, estudio una carrera que m’apassiona i vaig poder treballar durant dos anys i mig en un àmbit que m’encanta, tot mantenint un grup d’amics que m’ajuden i em donen suport.
Si algú em digués que puc prémer un botó i el trastorn s’anirà, no el premeria.
Sant Jordi 2019: El trastorn de la Carrie és un aspecte del seu caràcter i una part real de la història. Això funciona perquè, en realitat, les persones amb trastorns mentals com el bipolar poden tenir una vida perfectament normal i productiva.
Quan em pregunten de què tinc por, menteixo. No et puc exposar dir les veritats sobre tu, per por a que tornis a aparèixer com un monstre crescut.
És molt important ser sensible i vigilar quines paraules usem, els trastorns mentals són diagnòstics reals, no un adjectiu que pots dir sense tenir en compte les conseqüències.
Os explicaré qué es lo que me ha ido bien a mí con la ansiedad y sus síntomas, por si a alguien le pudiera funcionar.
Bé que quan hi ha un alumne amb un problema físic tothom, estudiants i professors, estan al darrere ajudant-lo i fent que se senti el més còmode possible. En canvi, si tens una malaltia mental, com més callat estiguis i menys cridis l’atenció, millor. O això és el que em van fer creure.
Després de la fase de negació ve una altra fase: creure que tot és culpa teva. La realitat és que no ho és, no has fet res per merèixer això, encara que tu creguis que alguna cosa dolenta hauràs fet.
En explicar-li-ho, vaig sentir, per primer cop en molt temps, que podia agafar aire i respirar tranquil·lament. Tristament, aquella sensació va durar segons. La seva expressió ho va dir tot: tenia por, por de la seva amiga.
"Com jo tenia bons coneixements, em vaig presentar com a candidat al lloc de treball. Quan ho van saber les monitores del club social, em van preguntar si era una broma meva. Jo volia treballar, no estava de broma."
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
"L'altre dia li vaig comentar el que em passava a una companya i em va comentar que ella creia que abans de poder accedir a treballar a una escola de mestra i/o educadora tots hauríem de pasar un examen psicològic."
Cargando, un momento, por favor
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
