No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.
El diagnòstic va suposar per mi un alleujament. Tenir un trastorn m'ha alliberat, m'ha ajudat a conèixem i a ser més forta.
La seva proposta inicial va ser medicar-me amb el mateix que m’havien medicat anteriorment. Sí, una doctora de medicina general em volia prescriure els mateixos fàrmacs que se m’havien receptat en plena crisis...
És veritat que el camí no va ser fàcil i va ser llarg, podríem dir que encara no l’he acabat. Continuo explorant-me i aprenent de mi cada dia.
"Em fan pensar que mai podré treballar de fuster, i decideixo provar de tornar a la universitat per acabar una formació acadèmica per poder treballar després. Durant el curs següent intento mantenir la il·lusió i l'esforç, tot i sentir-me discriminat. Però la pressió se'm fa insuportable."
"Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més."
"En mi entorno, las personas se comportaban de forma muy amistosa y amigable conmigo, y conseguí crear un buen ambiente. Pues bien, llegó la frase maldita: "consideramos que no eres apta psicológicamente para seguir aquí"."
Cargando, un momento, por favor