No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

SALUT MENTAL A LA FEINA EN TEMPS DE COVID: Un enginyer industrial i una integradora social ens expliquen el seu cas personal

Lunes, 18 Mayo 2020 06:51

El col·lectiu de persones amb trastorn de salut mental és més vulnerable que la població general a perdre la feina i en plena crisi de la pandèmia això no és una excepció. Al mateix temps però, també moltes persones amb problemes de salut mental han treballat a primera línia. Us expliquem el cas de l’Ángel i la Clara.

 

Les treballadores sociosanitàries heu patit especialment d’estrès laboral aquests dies?

CLARA:  Jo vaig haver d’agafar la baixa només va començar la quarentena. Treballava a domicili, estic en un programa de suport a la llar per persones amb trastorn mental greu i em vaig trobar amb haver de comunicar-los que no podrien sortir de casa. El seu malestar em va afectar. A més, quan ens van confinar tota la feina va passar a ser telemàtica. L’empresa no estava preparada i el resultat va ser molta desorganització i piles d’e-mails que em van col·lapsar. Vaig estar uns dies sostenint una situació desbordada fins que vaig petar.

“No era recomanable anar d’urgències en plena crisi sanitària així que em vaig esperar i això va ser pitjor”

 

Què vols dir que vas petar?

CLARA: Sí, d’ansietat emocional. Sobretot per com van gestionar les meves caps que m’agafés la baixa. No em van ajudar gens, al contrari, em van pressionar massa. I amb els meus antecedents un nivell d’estrès elevat em pot provocar una crisi i així va ser: vaig començar amb un pinçament muscular, molt de dolor físic, sumat a molta activitat mental, fins a 72 hores vaig estar sense dormir, també perquè la situació que vivíem em feia por, tot es va sumar. Vaig arribar a tenir el cos paralitzat i caure desplomada perquè la tensió em va anar a baix de tot. Finalment el meu marit va telefonar al metge i em van ingressar uns dies a la unitat psiquiàtrica per trastorn d’ansietat. A més, vaig donar positiu de Covid-19 i em van aïllar a l’habitació! Per sort, aquest cop, em van tractar molt bé, vaig tenir sort amb els professionals. Van ser pocs dies i cap a casa, i ara ja em trobo molt millor.

“Quan vaig tenir la crisi de salut mental fa anys m’hi vaig passar molt de temps aïllat, i en condicions molt pitjors!”

 

I tu Ángel, has notat més inestabilitat a nivell de salut mental durant aquesta crisi?

ÁNGEL: En el meu cas considero que molts factors han jugat a favor meu. Per una banda em sentia vacunat de l’experiència del confinament, doncs quan vaig tenir la crisi de salut mental fa anys m’hi vaig passar molt de temps aïllat, i en condicions molt pitjors que ara que visc feliçment amb la meva família i fem pastissos! I per l’altra, no he parat de treballar i també he aportat el meu granet de sorra amb recursos o recomanacions psicològiques als meus companys d’equip. Estic tenint un rol molt actiu socialment. I quan la ment està ben ocupada i tranquil·la la salut mental pot estar estable.

No t’ha afectat a nivell laboral?

ÁNGEL: No, perquè no m’he aturat . Treballo en el centre industrial químic de Tarragona i produïm matèria prima per a productes sanitaris. Hem treballat en 2 torns de 15 dies alternant feina presencial a la fàbrica i online. Tant a la fàbrica com a casa amb la meva dona i la meva filla he sentit molta tranquil·litat. 

“La informació verídica i transparent redueix l’ansietat. Per mi en això es basa una bona gestió de RRHH”

 

A la teva feina creus que s’ha pres alguna mesura per cuidar els treballadors durant la crisi del COVID?

ÁNGEL: S’ha gestionat amb molta comunicació, això és molt important. Via intranet ens han compartit un informe diari de la OMS. S’ha informat a tota la plantilla de com està afectant a altres països, quin està sent l’impacte a la companyia- ja que treballo en una multinacional- S’han fet conferències en streaming on hi ha hagut 6.000 treballadors connectats. El mercat ha estat un caos, però estar informat del que passa des de les fonts directes et fa estar més tranquil. Davant l’angoixa generalitzada, cal que les empreses no donin informacions ambigües. La informació verídica i transparent redueix l’ansietat. Per mi en això es basa una bona gestió de RRHH. 

“Una simple trucada de la meva cap preguntant-me com estava m’hagués ajudat moltíssim a portar-ho millor”

 

En el teu cas Clara, ara que ja ho has passat i pots mirar enrere, què penses que t’hagués ajudat per part de les teves caps a no haver d’arribar a tenir tant de malestar?

CLARA: Que com a responsables haguessin mantingut la calma. Entenc que la situació era complexa, cada dia canviaven les lleis de com havíem de treballar i tothom estava nerviós. Però quan vaig agafar la baixa, una simple trucada de la meva cap preguntant-me com estava m’hagués ajudat moltíssim a portar-ho millor. Però en comptes d’això em va enviar un missatge sec pressionant-me i exigint-me el certificat de baixa, quan se sabia que el sistema sanitari estava col·lapsat i si tenia dificultats per localitzar el meu metge de capçalera no era culpa meva.  

Com ha estat per tu sortir a treballar en aquesta situació, t’ha afectat aquest caos?

ÁNGEL: Més aviat he tingut la sensació de que tothom estava paranoic menys jo! En moments la fàbrica em semblava una pel·li de ciència ficció amb tanta mesura de desinfecció. Però la veritat és que és on m’he sentit més segur. Cadascú treballava des del seu lloc sense poder-se moure ni anar a veure als companys. Fins i tot el cafè el fèiem virtual! Però la veritat és que he estat molt ocupat, sense massa temps per pensar. I crec que això m’ha ajudat perquè mentre em puc mantenir actiu em protegeixo.

“Aquesta crisi també ha posat de manifest la manca de suport psicològic dels equips que tenim cura del benestar dels altres”

 

Creus que hi ha feines més adequades que d’altres per la salut mental?

ÁNGEL: Això dependrà de cadascú. Jo per exemple fa un temps vaig demanar un trasllat des de  l’àrea de sistemes informàtics a compres i contractes per poder relacionar-me més amb persones. Perquè tot i que els ordinadors m’agraden sabia que passar-me el dia davant una màquina no em feia cap bé al cap. Aquests dies el telèfon no ha parat, coordino a moltes persones que depenen de mi i mantenir-me connectat amb la gent, encara que sigui des del meu despatx sense veure’ls físicament, és el que m’ha permès cuidar-me més.

“Ningú parla de salut mental a la feina perquè hi ha molta por que segons el què diràs t’acomiadaràn o no et renovaran el contracte”

 

I en el teu cas Clara, com es cuida la salut mental del qui treballa tenint cura dels altres?

CLARA: Una cosa és en una situació normal i l’altra és que aquesta situació ens ha sobrepassat a moltes. Però aquesta crisi també ha posat de manifest la manca de suport psicològic dels equips que tenim cura del benestar dels altres o, com en el meu cas, el fet que no hi hagi un comitè d’empresa que reivindiqui aquests temes. I tothom calla, ningú parla de salut mental a la feina perquè hi ha molta por que segons el què diràs t’acomiadaràn o no et renovaran el contracte.

“Els entorns laborals hauran de lidiar amb el malestar dels treballadors que sortirà quan tot es normalitzi”

 

Tenir un trastorn de salut mental és un problema a la feina?

ÁNGEL: El problema és la competitivitat! El que fa por de quan passes per una crisi de salut mental, almenys a mi em va passar, és que quedes en inferioritat de condicions a nivell laboral, jo vaig haver d’abandonar la universitat, la meva carrera acadèmica es va tallar. Les persones que som més vulnerables davant l’estrès som més sensibles a entorns laborals supercompetitius. I jo crec que ara els entorns laborals hauran de lidiar amb el malestar de les persones que sortirà a la que tot es normalitzi. Perquè ara està tot com una ampolla a pressió. Quan s’obri el tap veurem què passa.

Com veieu el futur?

ÁNGEL: Soc precabut. Malgrat tinc una feina estable des de fa anys, no paro de formar-me contínuament. És la meva forma de gestionar la incertesa laboral. Per ara soc optimista, penso que el sistema anirà arrancant mica en mica. Però jo segueixo estudiant coses molt diverses per tenir més competències, més coneixement, això augmenta la meva sensació se seguretat.

“Sentir que les companyes m’entenen, em telefonen i em posen al dia de les novetats m’ajuda a preparar-me per tornar de la baixa”

 

CLARA: Per ara segueixo de baixa. M’incorporaré a la feina quan pugui tornar a fer domicilis amb la fase 1. D’alguna manera sento que els usuaris que tenia assignats m’estan esperant. I les meves companyes també i això em dona forces per tornar a treballar. Sentir que les companyes m’entenen, em telefonen i em posen al dia de les novetats m’ajuda a preparar-me per tornar de la baixa, em dona confiança. I quan dubto, elles em donen força i em recorden que tinc capacitat d’adaptar-me als canvis perquè ho he fet tants cops abans, reforcen les meves habilitats. M’animen pel grup de Whatsapp i volen que torni, tot aquest suport és el més important per tirar endavant. 

Si vols conèixer més històries sobre confinament i salut mental, al blog trobaràs més relats!

Cargando, un momento, por favor