No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

Persones 'rares'

Quan cursava l'EGB, era una nena estranya. Això deien. Parlava molt poc, el meu tutor els hi va dir als pares que era antisocial, potser vaig ser pionera en aquest sentit... repetia la lliçó com un llorito amb punt i comes inclosos. M'interessaven temes no massa propis per la meva edat, com llegir Marx i Bakunin amb pocs anys.

Amb cinc anys em vaig aprendre la biografia de Picasso, va ser el primer llibre que vaig llegir. Els sons se'm quedaven al cap, no entenia coses fàcils com els acudits; bé, encara em passa. Només retenia el que m'interessava. Tinc una empatia que em produeix patir per tot, cada dia de la meva vida és dolorós.

Repetia conductes. 

En aquells temps, tot això feia que et posessin l'etiqueta de ‘raro’. Això ho he d'agrair al col·legi on vaig fer l'EGB, en concret al professorat. Anys més tard, l'etiqueta va ser de ‘boja’, doncs anava al psiquiatra. Encara hi vaig, però ara ja hi va tothom en un moment o altre de la seva vida, però hi van per ‘depre’, o això diuen...

Em dedico a l'art, una activitat solitària que sempre m'ha agradat i, com quan tenia cinc anys, la meva font d'inspiració és Picasso. Quan algú fa una ironia i tothom riu, jo no; abans reia per dissimular, però amb l'edat... Els ‘raros’ són ells. Molts s'amagen d'anar al psiquiatra, i jo dic: no és un metge? 

 

Silvia

 

Vols llegir sobre Microdiscriminacions? 
Minimització - Simptomatització - Condescendència - Supòsit de menor intel·ligència
Supòsit d'incompetència - Perillositat i imprevisibilitat - 'Por al contagi' - Vergonya
Vols escriure la teva experiència en primera persona? Aquí t'expliquem com fer-ho
 

Cargando, un momento, por favor