No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

"No tinguis depressió" - El testimoni de la Clara

Aquesta entrada participa en la convocatòria que han organitzat Obertament i Next Door Publishers per al 7 d'abril, amb l'objectiu de visibilitzar la realitat de la depressió i lluitar contra l'estigma.

La depressió és un trastorn mental freqüent que es calcula que a nivell global afecta a 350 milions de persones, segons l'OMS. Hi ha pocs fenòmens tan estesos i tan poc entesos. La pròpia OMS ha establert que l'any 2017, pel Dia Mundial de la Salut, es posi el focus en parlar de la depressió, dels seus síntomes, d'investigació i de tot el que comporta. Una de les conseqüències del desconeixement i la falta d'informació sobre la depressió i els seus símptomes és la discriminació i l'estigma social que pateixen les persones que passen per aquest problema de salut mental. La por a ser jutjats, la vergonya i fins i tot el sentiment de culpa són comuns, i més quan l’entorn pressiona. Pitjor que els símptomes és l'estigma: quan els altres sovint no entenen què passa i volen ajudar dient-li a la persona que s’animi, que s’aixequi del llit, que surti a prendre l’aire, que si està així és perquè vol o que és una qüestió d’actitud. Dir això és com dir #NoTinguisDepressió. I fa mal. La Clara ho explica:

A mi em van donar la incapacitat laboral el 2012 per depressió, a dia d'avui encara el meu entorn em diu sovint: “Clara, no et planteges tornar a treballar? Tan jove? Després de tanta formació que has fet?” O també la típica frase: “T'has d'esforçar, la medicació no ho fa tot!”


No penso que sigui mentida, però a mi i a més gent ens cau com a minimització. T’estan dient que no t'esforces? Què no en tenen ni idea, de per on passes? D'altra banda, l'estat anímic, (allò de “estic depre”), l'utilitza la gent de forma banal. Aleshores, la malaltia queda com una cosa... quasi com una grip habitual! Finalment, sovint penso que hi ha gent que pensa que quan no estic bé és per culpa meva o que exagero!

En resum, jo mateixa, que he passat un càncer, que no vaig patir ni molt menys com per la depressió, veig que quan dic que he passat un càncer la gent empatitza molt més que quan dic que pateixo depressió. Que és amb el què pateixo més en el meu dia a dia, però també amb el que he d’aguantar comentaris com els que he comentat o d'altres.

Clara Roig Badia 

 

Cargando, un momento, por favor