No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

"No tinguis depressió" - El testimoni de la Clara

Aquesta entrada participa en la convocatòria que han organitzat Obertament i Next Door Publishers per al 7 d'abril, amb l'objectiu de visibilitzar la realitat de la depressió i lluitar contra l'estigma.

La depressió és un trastorn mental freqüent que es calcula que a nivell global afecta a 350 milions de persones, segons l'OMS. Hi ha pocs fenòmens tan estesos i tan poc entesos. La pròpia OMS ha establert que l'any 2017, pel Dia Mundial de la Salut, es posi el focus en parlar de la depressió, dels seus síntomes, d'investigació i de tot el que comporta. Una de les conseqüències del desconeixement i la falta d'informació sobre la depressió i els seus símptomes és la discriminació i l'estigma social que pateixen les persones que passen per aquest problema de salut mental. La por a ser jutjats, la vergonya i fins i tot el sentiment de culpa són comuns, i més quan l’entorn pressiona. Pitjor que els símptomes és l'estigma: quan els altres sovint no entenen què passa i volen ajudar dient-li a la persona que s’animi, que s’aixequi del llit, que surti a prendre l’aire, que si està així és perquè vol o que és una qüestió d’actitud. Dir això és com dir #NoTinguisDepressió. I fa mal. La Clara ho explica:

Em sento una supervivent de mi mateixa.

Recordo que en un dels cinc estius negres que vaig patir i lluitar, Barcelona vestia banderoles amb un missatge de l'estil "està deprimit; no està trist, està malalt" i a mi m'alleugeria perquè així és com em sentia jo, ben perduda i malalta, estranya, en lluita interna constant. Però moltes veus del meu entorn no ho entenien així i sense voler-ho, em feien sentir culpable i fràgil. Com si no estigués fent tot el possible per superar la situació. I no era cert, feia tot el que podia per combatre'm, però la part malalta em superava.

El pitjor de tot és l'autoestigma, sens dubte.


Clara

 

Cargando, un momento, por favor