Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Llibres sobre salut mental per Sant Jordi: 'En Max i la seva ombra'
10/04/2018 - El 23 d'abril se celebra la Diada de Sant Jordi i el Dia del Llibre, i a Obertament volem aprofitar-ho per recomanar llibres que, d'una forma o una altra, tractin la temàtica de la salut mental i l'estigma social que existeix envers la mateixa. Novel·les amb un personatge amb depressió, assajos sobre l'ansietat, el dolor o l'empatia, relats breus sobre experiències personals, autobiografies amb testimonis propis, cómics... no ho volem circumscriure a un gènere, ni tampoc jutjar-ne les obres (però compte, sí que ens encantaria que ho fèssiu vosaltres mateixos publicant una ressenya o crítica als blogs!). Senzillament, volem que es llegeixi i que se'n parli, de salut mental: així, trenquem la roda del desconeixement i els prejudicis i, per tant, seguim combatent l'estigma. I 'En Max i la seva ombra', de José Luis Regojo, en parla, d'aquest tema.
Per això, és un dels títols que recomanarem durant els propers dies. A la imatge superior en teniu la fitxa, i aquí sota, una sinopsi:
"Max i la seva ombra és una història entranyable entre un noi i la seva ombra, un diàleg on els silencis són més importants que les paraules. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens satreveixen a preguntar amb una innocent cruesa. Max i la seva ombra s’inspira en dos clàssics de la literatura infantil: Lànec i la mort de Wolf Erlbruch i El Petit Príncep dA. De Saint-Exupéry. Les paraules i silencis de José Luis Regojo, autor de Max i la seva ombra, no tindrien la mateixa força i delicadesa si no fossin acompanyats per la subtilesa de les il.lustracions de Laura Borràs. Pinzellades que acaricien el lector amb una suavitat, calidesa i dolçor que en el precís moment en què acabem la seva lectura ja trobem a faltar"
Aquí, un llistat d'altres recomanacions:
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Historias de estigma
-
"A les persones ens passen coses, coses de persones. ¿Què ens podria passar que no fos cosa humana i per això calgués que ens n'avergonyíssim? Tota la resta – és a dir, tot− són coses que ens passen o ens poden o podrien passar. Així, escric això per dir ben fort tant a mi, com al lector que necessita llegir-ho i al lector encuriosit ‒al món‒: ei, no passa res. I escric també per si algú, perdut com ho estava jo, troba una mica de companyia i utilitat (i esperança) en aquestes paraules. Parlo exclusivament, per descomptat, de la meva experiència i de tot el que he anat aprenent."
Gemma -
"En fin, solo la palabra lástima, ya causa estigma, tal y como yo lo veo."
Núria