No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

TLP: Més que un estigma

Quan pensem en el TLP (Trastorn Límit de Personalitat) podem creure que és una de les pitjors malalties mentals que es poden tenir degut a l’estigma que l’envolta. Gent que la coneix pensa que podem ser manipuladors, impredictibles en les relacions i, fins i tot, capaços de fer constants amenaces de suïcidi. Tot i així, l’estigma no s’ajusta a la realitat i, deixant de banda aquesta etiqueta, puc dir que tenim moltes més qualitats positives de les que un pot imaginar. A mi em van diagnosticar TLP l’any passat i m’agradaria explicar-vos com sóc.

Primer de tot, em considero una persona molt empàtica. Puc sentir el patiment d’una altra persona i realment entendre’l, ja que sé com és sentir-se així i puc ajudar més que algú sense el trastorn. Potser no sóc tan estable emocionalment com m’agradaria ni, a vegades, capaç de respondre amb gaire empatia però, tot i això, entenc el sofriment. A més de l’empatia, tinc una gran capacitat d’estimar. Alguns diuen que no puc estimar degut a com és la meva malaltia o que no ho expresso bé però, en realitat, em preocupo molt pels altres i faig el possible per protegir-los i estimar-los tal com són.

També sóc profundament apassionada ja que, quan m’agrada molt alguna cosa, realment m’involucro i, si vull assolir un objectiu, intentaré aconseguir-lo sense importar els obstacles que hi hagi en el camí. Fins i tot, des de fora es pot veure la meva il·lusió i passió per fer-ho.

A més, sóc molt creativa, podríem dir que els que tenim TLP som talentosos en el camp de les arts, a vegades tendim a canalitzar el nostre dolor mitjançant l’escriptura, la pintura, la música... Per exemple, en el meu cas, sempre que estic en un episodi depressiu escric sobre com em sento i no només m’ajuda a fer front a això, sinó que també em fa sentir alleugerada i m’ajuda a acceptar més la malaltia.

Finalment, tot el patiment per el qual he passat m’ha fet increïblement resilient, convertint-me en una gran lluitadora. He fet servir totes aquestes males experiències per ser més madura i fer-me més forta que la majoria de gent de la meva edat.

M’agradaria dir que si se us ha diagnosticat un trastorn límit de personalitat, no tingueu por de conviure amb aquest trastorn mental. Això sí, té algunes parts dolentes i en les quals s’arriba a patir molt, no ho negaré. Però també he vist tots aquests aspectes positius que he enumerat abans. Igualment, aquestes parts negatives es poden modelar a través de tècniques com ara el mindfulness, el qual serveix per controlar l’ansietat. En realitat, si algú em digués que puc prémer un botó i el trastorn s’anirà, no el premeria. Sóc qui sóc ara en part gràcies a aquest trastorn i no m'agradaria que això se n'anés. Sóc una persona solidària i empàtica amb passió per les coses que m’agraden i no tindria tots aquests trets sense la malaltia. Així que si us han diagnosticat recentment no us quedeu només amb l'etiqueta, hi ha molts altres aspectes positius dels quals us podeu sentir ben orgullosos.

Aida Miquel

Cargando, un momento, por favor