No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

Estigma i suïcidi: la història de la Natàlia

Amb 18-19 anys vaig intentar suïcidar-me unes 3 vegades. Una d'elles va ser molt greu i vaig haver de quedar-me ingressada a la planta de psiquiatria. Vaig quedar inconscient.

L'únic que em van fer sentir, tan professionals com familiars, és una vergonya enorme i un sentiment de culpabilitat gegant. Què només ho feia per cridar l'atenció. Què no tenia motiu per fer-ho. Els professionals em miraven amb condescendència. No em van saber ajudar de cap de les maneres i el pitjor és que ha sigut un tabú parlar-ne a casa fins a dia d'avui, que tinc 34 anys.

Ha estat molt dur buscar-me la vida per trobar professionals que m'ajudin. Tinc diagnòstic de TLP i està estesa la creença de que som persones que només volem cridar l'atenció. Voldria donar un missatge d'esperança i ànim a les persones que estan passant per tot això. És molt difícil i molt dur viure la incomprensió en la que et veus.

Cargando, un momento, por favor