No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

Què li passa, en realitat, a la Marina?

Després de 3 cursos sencers i un trimestre de feina a la mateixa escola sense necessitar cap baixa mèdica, la doctora de capçalera em va donar la baixa. La darrera setmana del primer trimestre d'enguany no vaig poder anar a treballar i aquest segon trimestre, a l'espera d'una intervenció, encara no m'he reincorporat.

Mentre jo he estat de baixa l'AMPA de l'escola ha fet una reunió on un dels punts de l'ordre del dia era la meva "absència/substitució". Em sembla que no és competència de l'AMPA  parlar en una reunió de les baixes mèdiques del professorat. És una escola petita en un poble petit i aviat van fer córrer rumors i mentides sobre la meva salut mental. Com que la reunió d'AMPA només va servir per escampar aquests rumors i mentides, van acordar sol·licitar una reunió d'escola a la qual només assistirien les famílies i l'equip directiu. Les preguntes i comentaris d'alguna família han estat: Però, en realitat, què li passa a la Marina?  (això de la intervenció no ens ho creiem). A mi no cal que m'expliqueu res que jo ja la conec (i ja deu tornar a estar malament de "lo seu").

Vaig demanar assistir a la reunió, ja que  jo tornava a ser un dels punts de l'ordre del dia, però direcció no em va convocar perquè estic de baixa. Vaig demanar a l'equip directiu que no es donés cap informació sobre mi i que evitessin parlar de temes tant privats com són la meva baixa mèdica (per intervenció quirúrgica i de la qual ja s'havia informat les famílies amb el meu permís) o la meva salut general (mental i física). Direcció va considerar que calia tranquil•litzar les famílies i escoltar les seves inquietuds. Sé que es va parlar de mi, de la meva baixa mèdica i que es va qüestionar la meva professionalitat en aquesta reunió. Direcció m'ha comentat que van tallar el tema i van explicar que no era qüestionable la meva professionalitat. 

Aquestes reunions mai no s'haurien esdevingut si jo no tingués un trastorn bipolar. “I és que sí, Marina, estàs esperant una intervenció quirúrgica però ets bipolar i hem de tranquil·litzar les famílies.” “La feina feta fins avui amb la mainada no és suficient, ets bipolar.” “Que no hagis necessitat cap baixa en tres anys no vol dir res, ets bipolar.” 

Sí! Tinc un trastorn bipolar. 

Vosaltres sou covards, discrimineu i estigmatitzeu. Covards perquè mai no m'heu preguntat a mi, que soc la única que us podria haver donat més informació si ho creia adient. Discrimineu perquè la vostra covardia us fa ignorants i la ignorància porta a la por. Estigmatitzeu perquè no us heu volgut creure la veritat: estic estupendament a l'espera d'una intervenció, res a veure amb la meva malaltia mental.

Moltes gràcies per la vostra covardia, discriminació i estigma, això és el que, en realitat, desestabilitza i  trastorna la Marina.

M

Cargando, un momento, por favor