No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

Veure per aprendre i aprendre a veure... més lluny

Després de molts anys d’obscurantisme, desconeixement, inseguretat i rebuig, avui la Salut Mental comença a veure una clariana cap al racionalisme. Rere el treball ferm, constant i vocacional de moltes i diferents persones sembla que la societat començarà a entendre la normalitat de les enfermetats i els problemes de Salut Mental. Començarà a interioritzar que, així com tots som susceptibles de patir un problema de salut física de qualsevol tipus i gravetat, també així podem patir aquells que fan referència al cervell (la ment, que en diuen); des de una petita depressió o ansietat puntual o, qui sap, un trastorn bipolar. Sí, és possible. I si no -com clarifica la OMS- serem una de les 3 de cada 4 persones que coneixen algú amb un problema d’aquest tipus.

Sent optimistes, ens trobem davant una carrera de fons que veu lluny la meta per aconseguir aquesta acceptació social perquè es veu esguerrada per la boira de prejudicis, estigmes i tabús que ens envolten i ens ennuvolen la ment. Arribar a l’objectiu de rompre’ls i tenir una actitud oberta a acceptar diferències, solidària i propera és una tasca de petites i grans accions. Una d’elles ha estat un any més el concurs d’espots.

Darrere els participats ha hagut diferents incentius: guanyar un reconeixement, mostrar el treball d’un, passar una estona... però tots ells comparteixen per sobre de tot una mateixa motivació: posar fil a l’agulla per teixir una societat més justa i sensible. Ho intenten jugant amb la imatge inesperada que ens apareix davant la pantalla, que ens emporta cap a un missatge que ens fa seus sense adonar-nos, una història que ens sembla propera. Hi ha moltes maneres fer una mateixa reivindicació i en aquesta sisena edició n’hem pogut veure unes quantes, totes elles, com deia, sota el propòsit d’animar a escoltar i parlar de Salut Mental. Tots han estat vencedors per haver sapigut idear diferents maneres de modelar un  missatge molt complex. Diferents, així com ho són les situacions on, conscients o no, la força del prejudici ens guanya la batalla i enfonsa a aquell individu que ja pateix.

Responent a la pregunta ‘Com animaries a parlar i escoltar amb interès de Salut Mental?’ han mostrat la necessitat de donar suport, la importància d’estendre la mà a aquell que necessita ajuda amb una mirada neta. No ho dubtaríem si algú patís un càncer i ens expliqués pel que està o ha estat passant: no ens riuríem d’ella o ell si per un temps, a conseqüència de la malaltia, arribés a canviar el seu aspecte o caràcter. Les històries recollides als 46 vídeos podrien ser les nostres i els seus personatges, nosaltres mateixos... TOTS, i per aquest fet llancen una crida que reivindica que un problema de Salut Mental no ens fa diferents perquè no és un distintiu, una etiqueta que ens defineix, sinó només una circumstància més del tarannà de la vida. És per això que, tot plegat, en quedava una sòlida cloenda: escolta a qui tens davant, no et deixis emportar pels prejudicis, mira la persona, tot el que és. D’on ve, què vol, a què es dedica...

Molts dels vídeos han emocionat als qui engegàven el play. Captivaven perquè no ha hagut lloc pel rebuig ni la discriminació o perquè, clarament, aquests no tenen lògica, no tenen sentit. Quaranta sis esports... moltes persones que creuen en una missió, en una millora.

Fins l’any que ve, ells seran alguns dels ponts que recordaran la naturalitat de les diferències, la naturalitat de deixar parlar, la importància de les paraules, d’escoltar i no mirar cap a una altra banda i de fer-ho amb seny, amb consciència social.

Cargando, un momento, por favor