No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

L'activisme com a carrera de fons

No és de la meva collita el símil de l'activisme en salut mental representat com una carrera de fons, en la qual molts estem aportant un granet de sorra, si bé regularment som víctimes d'un allau en forma de notícia sensacionalista. Em considero un humil currant, que s’enorgulleix de les intervencions i les creacions dels companys quan se n’adona que arriben a la gent i l’emocionen. Comproves que es posen a la nostra pell per una estona.

Espero que els que em coneguin no pensin que escric aquest text amb un afany de protagonisme. Al contrari, un s'il·lusiona en augmentar la seva implicació però també es pregunta si podia haver participat més i es lamenta d'alguna ocasió perduda o alguna activitat que no vaig fer degut als meus horaris. Encara que ens associem més i millor no deixem de ser individus i jo aposto per seguir donant minúsculs passos per a la humanitat però importants, al meu judici.

En dos anys he publicat en un llibre una crònica mig biogràfica, he estat format com a activista d'Obertament i m'he convertit en un soci més de l'organització Activament. M’he integrat en grups d'ajuda mútua i en una biblioteca he estat inclòs a unes sessions obertes a qualsevol ciutadà i dirigides per dos psicòlegs.

He donat 10 euros a un festival de teatre integrador, he assistit a xerrades i seminaris, així com a una tertúlia radiofònica tristament suprimida. Com a voluntari d'Obertament he tingut la sort de sentir-me  component d'un equip. Això ha estat sobretot perquè érem uns poquets els que vam integrar el ja desaparegut Alerta Estigma. Ens reuníem, treballàvem plegats analitzant escrits periodístics o d’altra mena i, gràcies a les denúncies d’altra gent, intentàvem que l’estigma es fes més i més petit. Tinc la satisfacció d’haver contribuït a definir el que es diu ara Connexió Antiestigma i que ha incorporat persones externes que han fet seva la nostra lluita.

També he participat en un concurs literari sobre salut mental i he escrit en el blog d’Activament. A Facebook i Whatsapp he volgut exposar les meves idees i he tingut l’oportunitat de comprar les d'altres en forma de llibres. He explorat el meu interior gràcies a un taller de teatre emocional.

He participat en trobades amb estudiants universitaris i d’institut i he conversat amb periodistes sobre la necessitat d’esforçar-se per aconseguir una millor informació periodística, que allunyi els prejudicis i els estereotips. Una enquesta a oients d’algun d’aquests actes mostrava que els havien impactat els nostres testimonis personals. Bé, una persona demanava que, en lloc de cafè, la convidessin a cava… No es pot convèncer a tothom, què hi farem. Aquest gran nombre d’activitats contrasta amb els moments personals, meus o dels altres, en què no tenim ganes de res. Aquí és fàcil trobar paraules de suport sempre que no et tanquis al teu món. Som una família, ni millor ni pitjor que les altres, però ben forta.

Cargando, un momento, por favor