No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

No estigmatitzem el missatger

Penso que les persones amb un trastorn mental no som perfectes… Ni ho volem ser. Alguna vegada rondinem molt sobre medicaments, metges, periodistes, etc., però les nostres opinions són susceptibles de canviar amb el temps, com li passa a tothom.

Per exemple, jo no em carregaré els periodistes quan sóc un llicenciat en aquesta àrea. El que està clar és que ells algun cop fiquen la pota en temes de salut mental, tot i que també fan molt de bé, i més que faran en un futur, per trencar els prejudicis respecte els qui hem patit una problemàtica com la nostra. Això esperem.

Sóc una persona tímida però gràcies a Obertament he superat certes pors bastant comunes a la societat. Parlar en públic davant gent desconeguda. Anar a xerrar a la ràdio sobre mi mateix, quan allà només ets veu i missatge. Queda pendent la televisió, encara que tinc la satisfacció d’haver participat en un capítol d’una sèrie que dóna protagonisme a la salut mental i que s’ha d’estrenar al 2016.

A més, l’any passat vaig ser present en uns esmorzars amb periodistes on Obertament vol apropar-se a les seves dinàmiques de feina i oferir-los assessorament quan ho demanin. Ells descriuen unes rutines laborals molt semblants, ja sigui a premsa, ràdio o televisió. La pressió és forta davant la competència. I si els polítics tenen una campanya electoral a l’any, els mitjans de comunicació protagonitzen una mena de campanya o cursa a diari. Amb un risc: els seus redactors sovint no disposen de coneixements especialitzats sobre una matèria i es llencen literalment sobre una notícia. Quan aquesta està relacionada amb la violència i amb una persona amb un trastorn mental… Con la Iglesia hemos topado, Sancho…. És ben complicat trobar un moment de pausa i allò de contrastar les informacions deixa de ser prioritari. És molt recurrent l’expressió “l’audiència vol saber” i fins i tot els fenòmens inexplicables han de passar pel sedàs del Why/Per què.

Allò que és positiu és la seva voluntat de col·laboració, com la mostrada fa poc per Barcelona Televisió, que va convidar Obertament a parlar amb uns quants membres del seu equip. Gairebé totes les seccions van ser-hi presents, sense oblidar els lingüistes, que també tenen la seva paraula sobre el contingut del mitjà. Les històries en primera persona els colpeixen tant o més que a qualsevol que va a una xerrada en un col·legi, institut o centre cívic. La campanya anual, en motiu del dia de la salut mental, ja representa un moment de comunió d’uns i altres i per sobre de periodistes o mitjans sensacionalistes, la societat ha de veure la salut mental sense estereotips negatius. En aquest sentit, una aliança ens enforteix a nosaltres i concedeix crèdit als professionals de la ploma, el famós quart poder.

Cargando, un momento, por favor