No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

Radiografia d'onze vivències

Deu capítols. Onze vivències. Seria un resum molt breu de la sèrie televisiva Obertament, realitzada per La Xarxa, amb la col·laboració de diverses televisions locals. Amb el mateix esperit quantificador demostrat per l’Observatori de Mitjans i Salut Mental en l’elaboració dels dos anuaris dedicats a la comunicació, voldria analitzar les reflexions dels participants dins d’aquest producte audiovisual.

Primer de tot, diria que el conjunt dels capítols sembla una reproducció fidel dels punts que Obertament valora com a positius i negatius respecte una noticia qualsevol que es refereix a un trastorn mental. Parlem en tots els casos de persones que han viscut moments durs i amargs en relació a l’entorn i un mateix però han trobat els mecanismes per portar el que es diu una vida normalitzada, on no s’han d’amagar, tot i que la societat encara manté una visió deformada de la salut mental. En aquest sentit, l’espectador de la sèrie podrà fer-se una idea del que representa un camí de superació personal, acceptació i recuperació. El recurs de fer activitats individuals o en grup com l’art, l’educació, l’esport o l’activisme ha ajudat molt els participants.

Tret d’un cas de discriminació positiva a la feina, en la resta de vídeos no es fa esment a cap acomiadament degut a aquesta problemàtica. Un camp de batalla el laboral que està lluny de superar-se. I el tracte amb els professionals de la salut mental ofereix un balanç neutre, el mateix que passa amb les relacions de parella. Primer un es creua amb la incomprensió i més tard es coneix a una persona amb la qual ja hi ha molta sintonia. És significatiu com dos cops es fa esment d’un tractament no només farmacològic per aconseguir una millora de la salut global de la persona. El que no podia faltar és la discriminació de l’entorn, les opinions negatives, els prejudicis. A un poble, la situació s’agreuja. La por social és evident i s’encomana a l’afectat en primera persona. L’autoestigma i l’aïllament són companys de viatge molt incòmodes.

Resulta dur que això ja tingui lloc a l’etapa escolar i està clar que els mitjans de comunicació han d’ajudar a combatre aquesta circumstància. Com es pot escoltar en una frase en concret, cal il·lustrar a la població perquè el coneixement s’imposi a la ignorància. Fins i tot encara a algunes famílies no es dialoga sobre aquests temes i en el passat simplement ni es deixava que ningú aliè s’assabentés, per la vergonya.

Com un protagonista dels capítols, he de valorar la senzillesa i el compromís d’aquesta sèrie. El resultat final és un model a seguir i els qui estem donant la cara cada vegada anem guanyant en força i confiança davant les mirades de comprensió i de complicitat de més i més gent. Que no saps de que parlo? Corre a visionar una sèrie que espera tenir tants efectes secundaris com primaris.

Cargando, un momento, por favor