No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

Primera depressió

Us vull explicar la meva història. Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més.

A la feina, estava molt saturada i els meus caps deien que no feia res, i que ho tenia cada vegada més brut. Jo cada vegada em trobava més malament, però donava el millor de mi cada dia. Al cap d´un mes de aguantar, d’estar plorant perquè em deixaven com si no valgués res. Jo vaig voler parlar amb aquest regidor, que no em deixava ni respirar. Estava molt malament, tenia moltes ganes de plorar, no tenia ningú del meu costat. Tenia molta ansietat, em costava respirar. Jo estic acostumada a caminar molta alta muntanya, però aquest mes i una setmana, del 27 de desembre al 31 de gener de 2017, no podia ni caminar mitja hora treient el gos. Només tenia ganes de dormir, no tenia ganes de fer res. 

L’ansietat i l’angoixa no et deixen fer res. També portava moltes coses familiars que havien passat: mort de la meva mare, a qui havia cuidat durant vuit anys; després desavinences familiars; repartició de testament; mort de la nostra tieta als quatre mesos; el meu fill entra en un centre de menors... Tot, se’m va barrejar. Separada amb dos fills, també amb problemes amb la meva filla, amb el meu exmarit. Quan vaig anar al metge, em volia donar més baixa, però jo no havia cobrat gaire i, tota sola, em vaig haver d’incorporar a la feina perquè només estic jo treballant. Ara, a la feina, em valoren més. Es pensaven que no feia res, però m´ha susbstituit una  altra persona i no ha fet res durant aquest temps que he estat de baixa.

El que més em va doldre va ser que, quan vaig anar a la mutua, un metge em va tractar molt malament. Ell preguntava per què tenia que estar de baixa per depressió. Jo  li vaig comentar que si estava com estava, no podia treballar cara al públic: havia d’estar ben forta per treballar al Centre Cívic on treballo. Li vaig dir que és només la segona baixa que agafo des dels 16 anys.

 

Sandra Patarro Cano

Cargando, un momento, por favor