No tienes activado JAVASCRIPT en tu navegador, puedes navegar en nuestra Web tranquilamente, pero te recomendamos que lo actives para que puedas puedas utilizar nuestra Web con todas las funcionalidades.

Sant Jordi 2019: Homeland i el trastorn bipolar

Homeland és, sota el meu criteri, una de les millors sèries que retrata un trastorn mental. Aquesta narra la història de la protagonista, Carrie Mathison, una agent de la CIA amb trastorn bipolar. La sèrie explica les lluites contra contra l’espionatge i terrorisme i, a més, representa aquesta malaltia mental tal i com passa en la vida real.

Cada aspecte del seu comportament és il·lustratiu i coherent amb els símptomes, les característiques psicològiques i les emocions típiques del trastorn bipolar. Fins i tot els medicaments que pren, entre ells liti, són adequats i realistes. En comptes de ser retratada com una persona incapaç d’adaptar-se o sense potencial degut al seu trastorn, la Carrie és de les millors en el seu terreny.

El trastorn bipolar comporta episodis maníacs, caracteritzats per un sentiment d’eufòria i grandiositat, i episodis depressius, els quals es van intercalant amb els maníacs. Aquests components de la malaltia també es veuen en la Carrie, sovint provocats per l’estrès generat per la seva feina, encara que la duu a terme de manera brillant. Un exemple seria l’episodi on la protagonista comença a sentir-se paranoica, grandiosa i desorganitzada, donant lloc a la seva hospitalització i el tractament amb teràpia electroconvulsiva.

Tot i així, també veiem les parts més negatives del trastorn i ben representades a la sèrie com quan deixa de prendre la medicació, causant la seva recaiguda. Per altra banda, la protagonista té un immens talent i energia creativa, una altra característica que trobem en les persones amb trastorn bipolar i que li permet resoldre els misteris de la seva professió que sovint ningú més que ella pot resoldre.

El que fa que Homeland sigui tant realista psicològicament parlant, és que el trastorn de la Carrie és un aspecte del seu caràcter i una part realista de la història, més que una història sobre el trastorn i amb una representació poc acurada. Això funciona perquè, en realitat, les persones amb trastorns mentals com el bipolar poden tenir una vida perfectament normal i productiva.

Es rumoreja que la idea d’incloure aquesta malaltia va ser inspirada per un parent del productor, que té un trastorn semblant. Si fos així, és raonable especular que la seva capacitat per observar el trastorn bipolar realment com és, li ha permès crear un personatge dinàmic i interessant des d'una perspectiva artística, però també fidel a la realitat clínica.

En conclusió, Homeland retrata molt bé el trastorn bipolar, senyalant tant les parts positives com negatives de la malaltia. La recomano molt a qui té, coneix algú o vol entendre què és tenir aquest problema, ja que poden comprendre la realitat en la que aquestes persones viuen.

Cargando, un momento, por favor