Sanidad

"Voldria explicar com em sento cada vegada que em canvien de metge, de psicòleg sobretot..."

"Entre tots hem d'aconseguir frenar l’estigma que hi ha en tots els àmbits, fins i tot el sanitari."

"Quan creues la porta del despatx del psiquiatra vols veure una cara coneguda o el somriure càlid d’un desconegut que et digui que, entre aquelles quatre parets, ningú et jutjarà."

"La seva proposta inicial va ser medicar-me amb el mateix que m’havien medicat anteriorment. Sí, una doctora de medicina general em volia prescriure els mateixos fàrmacs que se m’havien receptat en plena crisis..."

"Les infermeres no m'acabaven de creure perquè en teoria ningú podia passar pel control de seguretat fora de l'horari de visites..."

"Crec que dins l'àmbit sanitari, un àmbit de persones professionals, encara manca coneixements relacionats amb les malalties mentals, i encara més, com tractar als pacients."

"I és que inclús en l'àmbit de la sanitat hi ha molts prejudicis."

"M'arrencava les celles, pestanyes i cabells. La meva mare em va portar al metge de capçalera i, com a solució, li va dir que em rapés al zero tot. Cabell, pestanyes i celles."

"Una mala experiència que vaig tenir va ser anant al dentista. Em va fotre la bronca per no poder fer la sessió. Pobre home, no entenia el que jo sentia."

"Em va deixar anar una frase, pronunciant-la com si jo encara anés a la guarderia, de l’estil: “nena, el temps tot ho cura. Si ara estàs malament és perquè no valores el que t’envolta"."

"La metgessa em va disparar tres normes: no puc anar-hi sense tenir hora, no puc picar a la porta i té entre 5 i 20 min. per atendre'm. Un tema que podríem posar a debat: si hagués tingut una primera visita i li hagués dit que tinc mal de panxa, m’hauria etzibat aquestes tres normes tan estrictes?"

"El pasado viernes 7 de julio se reunió la Mesa Institucional para dar impulso a la labor desarrollada para luchar contra la discriminación en el ámbito de la sanidad. Como afirmó el Consejero de Salud: "No se puede hacer estrategia de salud comunitaria sin la lucha contra el estigma"."

"En lloc de derivar-me al psiquiatra i fer-me entendre el què em passava, el metge em va deixar anar que tenia un “càncer psicològic”."

"La doctora va mirar la pantalla del seu ordinador i de sobte va exclamar: "Vaja!! Un any i mig de baixa! I no t'han trucat abans? De cap lloc? Cap metge?... Ostres, que bé qué vius! No se com ho fas però jo haig de treballar per pagar les factures!""

"He viscut les dues cares de la moneda a l'àmbit sanitari: la dolenta, anar d'urgències a un hospital de referència per un problema de pujada de pressió arterial i que em derivin directament al CAP per ser atesa pel psiquiatra."

"¿Te ha pasado alguna vez que hayas ido al médico por un golpe en el brazo y que, al ver tu historial, lo haya asociado a un problema de salud mental? Explícalo, ayuda a concienciar a la sociedad."

"El tractament, les seves bromes, els petits reptes en els premis, la quotidianitat en el respecte van fer que em recuperés i pogués passar a “subaguts”."

"Em semblava que el meu metge de capçalera era molt competent fins que vaig patir reiteradament episodis d'ansietat i de fort desànim."

"La primera vez que fui al médico por temas de salud mental, lo que me dijo la médica fue: "Tienes 16 años, la escuela te va bién, tienes a gente que te quiere... no deberías estar así". Y aquí se terminó la consulta."

"Quan estic pitjor, tinc problemes per aixecar-me. Quan, una vegada, ho vaig parlar amb meva doctora, em va dir que em posés un despertador més fort."